La paraula pareidolia prové del grec “eidolon” (imatge) i “par” (semblança).
Una de les pareidolies més comuns poden ser rostres en aparells domèstics, edificis, en taques a les parets, als paviments, imatges religioses en pedres, roba, arbres.
Això és degut a una propietat del cervell que, per estalviar temps, realitza tasques de predicció en base a formes ja conegudes en la memòria existent. És com l’ordinador que quan li posem el principi d’una paraula, la pot completar en base a la memòria emmagatzemada, però no sempre la paraula proposada és la que en realitat volem escriure. Doncs el mateix passa en la realitat, veiem una forma caòtica i el cervell “ens diu, ens avança”, per similitud una imatge de la qual ja en té coneixement. Per tant no sempre la realitat es correspon amb el que el nostre cervell ens diu que estem veient.
0 comentarios:
Publicar un comentario